Els indis poden utilitzar la cosmografia moderna a la vida quotidiana, a la vegada que mantenen la cosmografia simbòlica i tradicional, que és la que atorga sentit a la seva dimensió espiritual. L'agilitat hindú a l'hora de canviar de registre proporciona una riquesa que cal subratllar. L'indi pot estar en dos móns al mateix temps. Ciència i mite poden ser dues explicacions complementàries, sempre i quan no s'en faci un dogma de cap d'elles. Els indis hi estan avesats, familiaritzats amb la naturalesa paradoxal de la realitat.
A l'Índia, la unitat de pensament mai ha estat una virtut - cap ideologia o filosofia ha ostentat el monopoli de la veritat. Allò paradoxal, contradictori, la pluralitat d'enfocaments, són valorats. Els indis conviuen, amb sorprenent familiaritat, amb el pensament lògic i l'espiritual, la màgia i la ciència, el racional i l'irracional, el tradicional i el modern. El moviment simultani cap al nou i cap a l'antic, cap a la complexitat i cap a l'origen.
Mercès a això, el poble hindú ha estat molt millor preparat que el bíblic per a assimilar les mutacions cronològiques que l'evolució darwiniana i l'astrofísica han operat al món modern.
(Agustín Pániker, "El Jainismo. Historia, sociedad, filosofía y pràctica." Kairós, 2000)

