El resultat és que els pocs voluntaris que queden actius, cada cop han d'assumir més feines amb la qual cosa, també es saturen, pobres, i molts van plegant. Tampoc ajuda la creixent opinió de que és "el govern" qui ha de resoldre tots els nostres problemes, la idea de que la societat som una mena de borreguets sense capacitat de canviar les coses, i que només sabem criticar des del sofà o el bar.
Crec que caldria dirigir la mirada cap als jubilats. Als seixanta-cinc anys, encara s'és en plenes facultats, i, molt important, moltes feines ja són fetes. Hi ha molta gent gran molt vàlida, gent intel·ligent que ha de matar el seu temps en cursets i activitats diverses que només serveixen per a entretenir-se. Seria genial que moltes d'aquestes persones decidissin apuntar-se a fer de voluntaris; hi ha un munt d'entitats que agrairien un ajut molt valuós. I no cal suar la cansalada, doncs cadascú es pot comprometre en la mesura de les seves possibilitats i del que sap fer.
Sense anar més lluny, la major organització ambiental anglesa, la RSPB (Royal Society for the Protection of Birds) compta amb moltíssims voluntaris d'edat avançada, que fan una molt bona tasca. Una tasca que alhora enriqueix als que la fan: físicament (si es fa treball de camp a l'aire lliure), intel·lectual i espiritualment.
Escrits
