Faig un SOCC (programa de seguiment d'ocells de Catalunya) pels boscos caducifolis del Baix Aran. El trajecte ressegueix l'antic corriol que puja des del supermercat Boya fins al poble de Bausen; el caminoi travessa una magnífica roureda i bosc mixt atlàntic de til·lers, freixes, avellaners i faigs. És un paisatge solitari, gris a l'hivern, força únic a Catalunya - com únic és un dels ocells que hi viu, el picot garser mitjà (Dendrocopos medius). A cada SOCC m'en surt algun, i segons un recent cens del Centre Tecnològic Forestal per la zona hi ha uns quants territoris d'aquesta espècie, els únics que tenim a tot el país.
Dóna gust caminar amb els roures venerables, avis centenaris alguns d'ells.
Fa pocs anys va aparèixer una nova pista forestal, nova de trinca, com és freqüent a la Val d'Aran, on és costum esquinçar boscos fent pistes per arribar a bordes d'estiueig restaurades, o perquè els caçadors puguin arribar el més amunt possible amb els seus 4x4.
Fa uns anys, també, una fundació va voler comprar tota la roureda al municipi de Les, per a conservar-la en custòdia de territori. No va poder ser. Sembla que l'alcalde, personatge sinistre del PSC, acarona la idea, més lucrativa, de parcel·lar tota la vessant boscosa i fer-hi xalets, amb les seves corresponents pistes, si pot ser, asfaltades.
És commovedora la passió amb que alguns polítics de tercera reivindiquen el "dret a decidir esparracar el territori". Potser em mereixerien més respecte aquestes proclames, si no fos per què la majoria d'aquestes infraestructures es fan amb subvencions agràries desviades o fons europeus, que una servidora contribueix a pagar.
No tenim també el dret els ciutadans europeus a decidir sobre el que també ens afecta? O hem de pagar i callar?
Pot fer aquest cacic neandertal el que li roti amb el tresor que li ha tocat com a terra? "No les des perlas a los cerdos" diuen.
Els drets a decidir no comporten obligacions, també? Totes aquestes rebequeries em recorden aquells nens mimats, que volen tots els drets i cap deure.
Avellanes desades per algun... pica-soques?
Escrits
4 comentaris:
Per desgràcia, la pràctica d'aquest alcalde que esmentes l'han copiada molts d'altres arreu del país. I així de trinxat ens han deixat el territori.
El pitjor són els arguments manipuladors que fan servir alguns, sobretot en relació a la protecció de la natura. El cas del Segarra-Garrigues n'és un exemple claríssim. Una infraestructura pagada amb fons de la UE... que vulnera les directives de la UE! I a sobre encara es feien servir arguments victimistes. Brutal.
Fins on arriba el dret a decidir? Aquest dret sovint topa amb un interès més general. Per això em fan por les societats petites: veiem el cas d'Andorra, per exemple.
Però què dieu!?
Són alcaldes de zones deprimides, que han de lluitar cada dia per a procurar que els seus pobles sobrevisquin al despoblament i l'empobriment progressiu...
Urbanites heretges!
efectivament, Màrius, és una regió molt deprimida la vall d'Aran... ;-)
Publica un comentari