reflexions griposes sobre la noosfera

Al llit, ja és el meu segon dia de grip (suposo que ho és, si no, és un costipat molt bèstia).
El portàtil a la falda és un consol, i ahir, vaig sentir curiositat de googlear la paraula " 2012 ", a rel del comentari d'un amic. No em crec totes les profecies mil·lenaristes que l'acompanyen, però hi va haver una frase que em va deixar estupefacta: "se discuten varias teorías de un despertar mundial a una "conexión psíquica" que ocurriría en el año 2012, creándose una noosfera.".
Què cargols és la "noosfera" ? fent wikipedia, topo amb la següent definició: " la noosfera es la tercera de una sucesión de fases del desarrollo de la Tierra, después de la geosfera (materia inanimada) y la biosfera (vida biológica). Tal como la emergencia de la vida ha transformado fundamentalmente la geosfera, la emergencia de la cognición humana transforma la biosfera."

Ja m'ho temia!

Fa temps que tinc la sensació de que el nostre allunyament gradual de la natura, podria arribar a un moment definitiu de desconnexió total, de triomf de l'egoïsme antropocèntric. Ja no la necessitarem per a res. Dubto que ara mateix sigui possible, però en un futur, potser podrem conrear aliments de forma totalment artificial, (ja es fan ara tomàquets hidropònics pol·linitzats manualment) i sintetitzar tots els productes que ens calen.

Molts científics afirmen que amb la Revolució Industrial vam entrar a l'era de l'Antropocè. No sé com es traduirà aquesta era, però potser m'estimo més no veure-ho. Jo sóc una antiga, una nostàlgica. Estic passada de moda, enyoro els kumbaiàs. M'agraden el camp, els insectes, els ocells, els amfibis, els rius amb bosc de ribera que no són meres canalitzacions; m'agraden les alzines, els abellots, els escarabats, els gratapalles, els mussols, els gripaus, les libèl·lules, les mallerengues, les mussaranyes, els cagamànecs, els repicatalons, les guineus, les molses. Adéu amics, arriba la noosfera! No hi ha lloc per vosaltres, els homes volem reproduir-nos lliurement i acaparar tot els recursos, i també volem portar la nostra intel·ligència als seus límits.
Espero que els càlculs estiguin mal fets i aquesta situació arribi més tard del 2012, si pot ser, quan jo ja hagi fotut el camp d'aquest món.