

Veure el tallarol capnegre mentre fa el niu. M'encanta espiar-lo mentre fa viatges amunt i avall, dissimulant.
Trepitjar, amb peus descalços, les catifes d'esfagnes dels boscos boreals; són com esponges xopes d’aigua, de mil colors; tot ple de líquens, Usnea amb forma de barba de vell, altres amb forma de núvol blanc dibuixat per un nen, o d'escuma de sabó.
El riu Aiguamòg baixa lent i forma llacunes, i en elles hi ha comunitats d' Equisetum fluviatile. Un dia d’estiu, asseu-te a la petita platgeta de sorra i mira el balanceig tranquil de les tiges mig submergides, les corredisses dels peixets dins l’aigua transparent. El sol, el cel blau, el silenci... quin gust.

2 comentaris:
Jolin Anna, menudos viajes nos pegamos ¿eh, artista? La curruca no parece muy rubia ¿verdad? ¿Se habrá teñido?
Se habrá teñido. Un beso.
He arribat per casualitat fins aquest bloc... magnifics dibuixos!
Moltes gràcies
Publica un comentari